A PEU PER L'ALT CAMP
Espinąs, Josep M.

Edicions La Campana, 2007
PVP 15,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-01-9
1a edició

Després de diversos viatges per la península, Espinàs ha tornat a caminar per Catalunya.

L’itinerari per l’Alt Camp tarragoní ha estat ric de sorpreses, de descobriment de pobles i personatges. D’Alcover a Santes Creus, i més enllà. Dels cafès als mercats. Dels homes desenganyats a les dones felices.

De l’observació a la reflexió, també.

I un punt d’ironia. 

Arribant a Alcover, amb cotxe, l’aturen els mossos d’esquadra. Ha d’ensenyar el carnet. Podrà continuar però pensa: «Demà seré un caminant, i a un caminant no se li demana el permís per anar a peu, ni ha de passar controls d’alcoholèmia, ni portar un triangle fosforescent per si s’atura al marge d’un camí. No ha de dur roda de recanvi, ni un intermitent per indicar que gira cap a una drecera ni el podran multar per excés de velocitat.» 

«Podré aparcar on em sembli, l’únic cinturó que he de dur cordat és el dels pantalons, però no és obligatori. No em fotografiarà cap radar... Estic a punt, doncs, de ser un home lliure.»

© OjoXOJo fotografia




JOSEP M. ESPINÀS


Barcelona, 1927. Ha construït una obra literària de gran abast. S’inicià com a novel·lista, gènere en el qual ha obtingut els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També guanyà el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant tornaria a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Ha fet una singular aportació a la literatura de viatges a peu per diversos territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, País Basc, País Valencià i Mallorca, entre d’altres.
Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S’ha sumat a aquest àmbit Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada com un autoretrat. Relacions particulars és un relat del tracte personal que ha tingut amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; i El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre els oficis i la societat.
Simultàniament amb L’última Fira de Salàs, apareix I la festa segueix, que continua la línia literària autobiogràfica de Temps afegit.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.