A PEU PER LA LLITERA
Viatge a la frontera de la llengua
Espinās, Josep M.

Edicions La Campana, 1989
PVP 12,00€, 200 pàgs.
ISBN 84-86491-38-X
12a edició

On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent.

Els qui han llegit els viatges a peu d'Espinàs per la Terra Alta, l'Alcalatén, l'Alt Maestrat, el Berguedà, el Matarranya o el Comtat i la Marina ja saben que l'autor té la suggestiva traça de convertir l'experiència d'una caminada en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si, tot passant les pàgines, el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts.

A peu per la Llitera, que duu com a subtítol «Viatge a la frontera de la llengua», tant per l'escenari com pels fets que s'hi troben és una obra excepcional en la personal literatura de viatges de Josep M. espinàs. Caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge a peu -fent la volta completa per Tamarit, albelda, El Torricó, El Gaió, Sant Esteve, Sanui, Alins, Calassanç, Peralta de la Sal, Gavasa, Baells, Natjà, Seganta, Camporrells, Valldellou, Castellonroi, El Campell... i altre cop Tamarit- Espinàs ha deixat parats els lliterans («tota la Llitera a peu?, això no ho ho ha fet mai ningú!», li van dir) i aporta amb aquest llibre un document directe i apassionant.

© OjoXOJo fotografia




JOSEP M. ESPINÀS


Barcelona, 1927. Ha construït una obra literària de gran abast. S’inicià com a novel·lista, gènere en el qual ha obtingut els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També guanyà el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant tornaria a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Ha fet una singular aportació a la literatura de viatges a peu per diversos territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, País Basc, País Valencià i Mallorca, entre d’altres.
Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S’ha sumat a aquest àmbit Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada com un autoretrat. Relacions particulars és un relat del tracte personal que ha tingut amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; i El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre els oficis i la societat.
Simultàniament amb L’última Fira de Salàs, apareix I la festa segueix, que continua la línia literària autobiogràfica de Temps afegit.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.